La història d'EuRom4

El mètode EuRom4 va ser ideat per Claire Blanche-Benveniste en els primers anys noranta del segle passat amb la col·laboració d’un equip d’estudiosos de quatre universitats europees: André Valli, de la universitat d’Aix-en-Provence, Isabel Uzcanga de Vivar, de la universitat de Salamanca, Antónia Motta, de la universitat de Lisboa, Raffaele Simone i Elisabetta Bonvino, de la universitat Roma Tre, dins l’àmbit d’un projecte “Lingua” finançat per la Comunitat Europea. 

L’experiència d’anys d’experimentació en l’àmbit d’aquest projecte va confluir en la publicació del manual “EuRom4: metodo di insegnamento simultaneo delle lingue romanze”, publicat per La Nuova Italia el 1997. EuRom4 és un manual que proposa un itinerari cap a la intercomprensió a partir del desenvolupament de l’habilitat de la comprensió escrita. Es dirigeix a parlants d’una de les llengües target (portuguès, espanyol, italià i francès), adults, amb un bon nivell d’escolarització, bons lectors en L1. L’objectiu és el de portar l’aprenent en poc temps a la comprensió global de textos sobre temes de caràcter general o sobre els seus interessos específics. Un dels mèrits principals d’EuRom4 rau en la rapidesa del procés d’aprenentatge: en una quarantena d’hores s’arriba a la comprensió escrita en totes les llengües romàniques abordades. La velocitat del procés és deguda en gran part a l’enfocament simultani de les llengües, sens dubte la característica més original i interessant d’EuRom4.

El manual EuRom4 fa temps que es va exhaurir. A demanda de moltes persones interessades, EuRom5 proposa una versió renovada i ampliada. Els textos extrets d’articles de diari han estat substituïts completament i l’aprofundiment lingüístic, reescrit en gran part. A l’anterior, la nova edició proposa una llengua més, el català. L’afegitó d’una altra llengua romànica, després d’una experimentació llarga en diversos països, ha estat considerat viable, per tal com no sembla crear una sobrecàrrega cognitiva per als aprenents.

EuRom5 es presta a l’addició d’altres llengües o varietats lingüístiques. De moment, per al portuguès i l’espanyol, ens hem limitat a les varietats europees. Podria ser interessant una obertura a altres llengües i dialectes romànics, així com una atenció més gran a les especificitats de les varietats americanes de l’espanyol i del portuguès. En qualsevol cas, professors i aprenents poden fer el perfil del curs adaptat als seus objectius, decidint, per exemple, d’afrontar només tres de les quatre llengües proposades. 

Els pressupòsits i principis didàctics són els mateixos que els d’EuRom4 . Es manté, però, l’experiència acumulada en quinze anys en les diverses seus, que es tradueix en una sèrie d’innovacions aportades en les diverses ajudes per a la comprensió del text.