Introducció

de Raffaele Simone

Aquestes pàgines de prefaci a EuRom5 haurien d’haver estat escrites per Claire Blanche-Benveniste, l’il·lustre lingüista de la Universitat d’Aix-Marseille i de l’Ecole Pratique des Hautes Etudes de París, perquè a ella li devem la idea de base d’aquest projecte. Claire, però, va morir l’abril de 2010, justament el dia en què es definia el contracte amb l’editorial Hoepli; em toca a mi, doncs, amic seu i soci en el llarg desenvolupament del projecte, agafar el seu lloc.

La idea que és a la base d’EuRom5 és simple, i, com moltes idees simples, genial. Claire Blanche-Benveniste partia d’una suposició: si les llengües romàniques s’assemblen entre si, en major o menor mesura, també les persones que en parlen una com a llengua materna han de ser capaços d’entendre, en major o menor mesura, les altres llengües de la família, justament a partir de les semblances. (Aquesta suposició ha trobat mentrestant un nom que constitueix quasi una etiqueta: intercomprensió.) En el fons, aquesta devia ser la manera en què es comunicaven als convents medievals (descrits eficaçment, però, ai las!, amb tant de retard, a El nom de la rosa d’Umberto Eco): cadascú parlava la seva llengua, però fiant-se del fet que el llatí era als fonaments de totes i, per tant, el missatge havia d’arribar d’una manera o una altra.

De fet, subjacent a la idea de Claire Blanche-Benveniste hi havia encara un altre propòsit, que no crec que hagi estat mai enunciat explícitament: tornar a donar impuls i solidesa a l’Europa de les llengües romàniques, a l’herència llatina unificant, en el moment en què noves hegemonies lingüístiques (a més de l’anglesa) estaven definint-se pel continent.

Claire Blanche-Benveniste va voler posar a prova aquesta idea experimentalment i, amb l’ajuda d’un finançament de la Unió Europea i d’un grup d’amics i col·legues de diversos països romànics (entre els quals, el qui sotaescriu), va elaborar el 1990 el disseny del projecte: es van escollir passatges de diaris en les llengües romàniques principals, accessibles per tema i per interès, i de cadascun dels passatges se’n va enregistrar la lectura per part d’una veu semiprofessional. En els països interessats (a l’inici, eren quatre) es van reunir classes d’estudiants universitaris que, amb la guia d’una persona experta, llegien i escoltaven aquests passatges, explicaven el que entenien i el que no entenien. Es tractava, sense cap mena de dubte, d’una experiència viva de lingüística aplicada ‘empírica’, però desenvolupada amb el suport d’idees ‘teòriques’ fortes.

La recollida dels punts de dificultat va servir als col·laboradors per preparar un corpus d’anotacions lingüístiques dels fragments: en altres paraules, els mateixos subjectes que aprenien (aquells que avui, amb un tecnicisme lamentable, s’anomenen aprenents) van indicar les dificultats. Dit d’una altra manera, l’aprenentatge de les llengües romàniques diverses de la pròpia tenia lloc d’acord amb la recerca de semblances i de forma receptiva: és a dir, cadascú parlava la pròpia llengua, però aprenia a entendre (llegint i escoltant) les altres.

Es van descobrir, en aquesta ronda experimental que va durar alguns anys, diversos punts interessants: 

• els estudiants entenien molt més del que es podia imaginar;
• l’interès que mostraven per aquest tipus d’aprenentatge era elevadíssim;
• un aprenentatge receptiu satisfactori es podia adquirir en pocs mesos.

Són –és fàcil adonar-se’n– tres conclusions extraordinàries, que pocs sabrien elogiar com a resultat d’una activitat d’ensenyament de llengües! Claire Blanche-Benveniste i alguns de nosaltres vam elaborar aquests resultats en una diversitat de treballs científics que van contribuir a definir el terreny de la intercomprensió.

Naturalment, no tot va ser així de fàcil. Existeixen alguns punts de diferència forta entre les llengües romàniques, a partir de la grafia i la pronúncia, per no parlar de gramàtica i lèxic (els famosos “falsos amics”); tals diferències dràstiques no només entorpien l’aprenentatge, sinó que afavorien suposicions errònies en la interpretació. D’aquí va sorgir la necessitar d’afegir a les anotacions dels textos una mena de “gramàtica contrastiva” mínima, escrita en totes les llengües del projecte, a la qual l’estudiant més assenyat es pot adreçar per trobar algunes justificacions del fenomen que li ha creat la dificultat.

Aquest esquema es va controlar, perfeccionar i publicar en una primera versió el 1997, tant en llibre com en CD-ROM. La seva eficàcia va ser immediata i es descriu amb dos fets irrefutables: el material va ser adoptat per tot Europa i, a més, el seu esquema conceptual va ser reprès (imitat, reproduït, usat com a referència i inspiració) en no menys d’una desena de projectes afins.

Atesa aquesta situació, ha semblat important recuperar el nucli de la intuïció de Claire Blanche-Benve- niste, que havia mostrat tal fecunditat. Claire havia renunciat, mentrestant, a considerar com a propi (en el seu estil de persona lúcida i desinteressada), i l’havia posat a disposició de qui el volgués continuar.

Comptant amb el suport personal que Claire ha assegurat a EuRom fins que ha pogut, Elisabetta Bonvino (col·laboradora des del primer moment) i jo mateix ens hem esforçat a trobar el suport financer necessari per a l’actualització completa. Hem trobat resposta immediata a la Università Roma Tre (a la qual pertanyem tots dos), a la DGLFLF francesa (que havia donat suport a EuRom des dels inicis), al’OIF , a la Universitat de Barcelona, en Sandrine Caddéo de la Universitat de Provence i en alguns amics col·legues d’altres països. El fons que hem recollit d’aquesta manera ha permès a un nou equip internacional dur a terme l’actualització.

El treball que aquí es presenta, i que en l’endemig ha esdevingut EuRom5, per l’ingrés del català en el buquet de les llengües presentades, és el resultat d’aquest esforç. En tornar-lo a publicar, amb la contribució essencial de l’editorial Hoepli, que n’ha adoptat l’impuls, és trist, tot i que també ho fem amb una profunda satisfacció, haver de dedicar-lo a la memòria de Claire Blanche-Benveniste.